La recent Sentència del Tribunal Suprem de 19/02/2019 (Sentència núm 104/2019, Sala Primera, del Civil, Rec. 1434/2018, Ponent: Eduardo Baena Ruiz) recull com el Codi Civil de Catalunya preveu que l’obligació de prestar aliments s’extingeix pel fet que l’alimentat incorri en alguna causa de desheretament, entre les quals es troba l’absència manifesta i continuada de relació familiar entre el causant i el legitimari, si és per una causa exclusivament imputable al legitimari (Art. 451-17.e C.C.Cat.). Però en el Codi Civil espanyol l’Art. 853 no contempla com a causa de desheretament l’absència de relació familiar, sinó només el maltractament d’obra o la injúria greu de paraula. El Tribunal es qüestiona llavors si cap en l’aplicació de l’Art. 853 C.C. una interpretació flexible de la causa segona (que fa al maltractament d’obra o a la injúria greu de paraula) que permeti considerar com a causa de desheretament també l’absència de relació familiar; arribant a la conclusió afirmativa amb fonament en la realitat social, al signe cultural i als valors del moment en què es produeixen, ja que no resultaria equitatiu que qui renuncia a les relacions familiars i al suport i ajuda de tot tipus que aquestes comporten, pugui veure’s beneficiat després per una institució jurídica que troba el seu fonament, precisament, en els vincles parentals. Ara bé, tot i que aquesta és la conclusió a la qual arriba l’alt tribunal, en la sentència de referència es decideix no suprimir l’obligació de pagar la pensió alimentària en considerar que no ha quedat provat que la manca de relació familiar entre el progenitor i els seus fills fora deguda a causa a aquests imputable.
