Audiència Nacional, Sala del Contenciós-administratiu, Sentència de 27-Novembre-2018, Recurs 577/2017
L’Audiència Nacional dóna la raó a Google i fa prevaler, davant del nom de l’interessat, el dret a la llibertat d’informació i a l’interès preponderant del públic en conèixer i tenir accés a la informació relacionada amb els resultats de recerca.
És a dir, Google no ha d’adoptar mesura necessària alguna per evitar que el nom de l’interessat es vinculi amb els resultats de recerca a les URL que l’AEPD va ordenar bloquejar, i a través de les quals s’accedeix a les pàgines web del Ministeri de l’Interior i de la Junta Electoral Central, respectivament, en les quals es publiquen el nom i cognoms de l’interessat en referència a la seva candidatura per determinat partit polític.
S’està davant un tractament de dades inicialment lícit per part del cercador Google, i que, atès el contingut de la informació i el transcurs del temps, encara no pot qualificar-se d’excessiu quant al seu manteniment.
L’Audiència es basa precisament en el factor “temps” per resoldre. Tenint en compte que el recorregut s’ha estat presentant per un partit polític a diferents eleccions, generals el 2008, i autonòmiques el 2010, i tenint present que, quan procedeix a exercir el seu dret de cancel·lació davant Google tot just han transcorregut 6 anys, la Sala conclou no pot qualificar-se com excessiu el temps transcorregut a la vista d’aquestes circumstàncies concurrents.
A més, segons destaca l’Audiència Nacional, la informació no és obsoleta, ja que el dret dels ciutadans a accedir a informació sobre llistes electorals, lluny de caducar amb el pas del temps, el que resulta és essencial en una societat democràtica.
Per això, per a l’Audiència, l’interès general en accedir a la informació no ha decaigut perquè, quan l’interessat va exercitar el seu dret enfront de Google, no havien transcorregut ni tan sols sis anys des de la publicació d’informació sobre les últimes eleccions a les quals s’havia presentat.
Finalment, la Sala també fa una menció especial a la prevalença del dret d’oposició al tractament de les dades personals del seu titular, sobre l’interès legítim del gestor del motor de recerca a l’activitat que desenvolupa, i subratlla que no es tracta d’ una prevalença absoluta ni aliena a la situació personal concreta del recurrent, amb l’única excepció que la llei estableixi una altra cosa. I així, en el supòsit, la balança s’inclina a favor de la llibertat d’informació al ser d’interès general una persona que té una trajectòria política que encara no ha cessat, informació que té la suficient rellevància com perquè cedeixi el seu dret a la cancel·lació de les dades personals.
